Tips de notícies
Fent tertúlia amb amics periodistes parlàvem del futur incert que ens amarga el present, de les probabilitats d'haver de canviar de feina davant el desert d'oportunitats que ha convertit els mileuristes en els privilegiats de la premsa. Una de les possibles feines que va aixecar més acceptació va ser l'ofici de pastor, ara que les granges han acabat amb els ramats, tal i com Internet està acabant amb la premsa tradicional. Entre les personés més lúcides que recordo, hi ha un pastor del meu poble, que molts anys abans que es parlés de la “inteligència emocional”, ell era un autèntic coach en relacions humanes a força de passar hores observant el ramat i el paisatge. És a dir, de pensar. Durant la crisi del petroli, als anys 70, ja deia: “El perill fóra que desapareguessin les ovelles. El petroli, rai!”. Quan li vaig dir que volia ser periodista em va contestar: “Que n'ha de ser difícil saber escriure el què realment vols dir i que després algú hi perdi el temps”.
El diari britànic The Guardian ha publicat un article, basat en el llibre de Rolf DobelliThe Art of Thinking Clearly, on comparava l'excés de notícies amb la sobrealimentació. “Les noticies són dolentes, (...) encara no hem entès que suposen pel cervell el mateix que el sucre pel cos...Però, les noticies són més fàcils de digerir perquè els mitjans ens alimenten amb petites dosis, que fan que no hàgim de pensar”. I posa l'exemple de com s'ha sobredimensionat la fallida de Lehman Brothers i, en canvi, s'ha subestimat la irresponsabilitat fiscal: “Els astronautes estan sobrevalorats i les infermeres infravalorades”. És el que anomena “notícies enganyoses”, i s'hi podria afegir les mentides sobre les suposades armes químiques que van servir d'excusa per declarar la guerra a l'Iraq o el pànic, generat per les previsons de l'OMS, sobre la grip A, l'any 2009.
A continuació pregunta: “de les aproximadament 10.000 notícies que es llegeixen en un any, anomena una que t'hagi servit per prendre una decisió millor en una qüestió important que hagi afectat la teva vida, carrera o negocis? Segurament cap, perquè la batalla fonamental està entre el què és rellevant i el què és innovador (...). Les notícies no acostumen a explicar res que sigui rellevant”. Hi ha un exemple que s'atribueix al multimilionari Warren Buffett: “Qualsevol periodista que escriu: el mercat es mou per culpa de X o la companyia va fer fallida per culpa de Y, és un tonto. N'estic tip d'aquesta manera tan simple d'explicar el món”. I conclou que no és cert que la informació doni més poder i un elevat èxit econòmic. Si fos així, “els periodistes haurien de ser al capdamunt de la piràmide”. En canvi, és una de les feines més castigades per la crisi. Segons Dobelli, la societat necessita un periodisme diferent, i el d'investigació és sempre rellevant.
La revista asturiana Atlántica ha celebrat el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa tornant a publicar una entrevista, de fa mesos, al darrer periodista d'investigació que queda a Catalunya. Xavier Vinader confirma que ja ningú perd el temps (i els diners) llegint allò que realment vols explicar. “Ara es diu periodisme d'investigació a quatre papers que et passa un fiscal o un jutge i es converteix en un dossier exclusiu. (...) El periodisme d'investigació químicament pur era el que sorgia en el si de la redacció, que tenia a veure amb alguna cosa que es volia amagar, que tenia rellevància social i que valia la pena invertir-hi temps seguint la pista”. Vinader també hagués estat un bon pastor.
El diari britànic The Guardian ha publicat un article, basat en el llibre de Rolf DobelliThe Art of Thinking Clearly, on comparava l'excés de notícies amb la sobrealimentació. “Les noticies són dolentes, (...) encara no hem entès que suposen pel cervell el mateix que el sucre pel cos...Però, les noticies són més fàcils de digerir perquè els mitjans ens alimenten amb petites dosis, que fan que no hàgim de pensar”. I posa l'exemple de com s'ha sobredimensionat la fallida de Lehman Brothers i, en canvi, s'ha subestimat la irresponsabilitat fiscal: “Els astronautes estan sobrevalorats i les infermeres infravalorades”. És el que anomena “notícies enganyoses”, i s'hi podria afegir les mentides sobre les suposades armes químiques que van servir d'excusa per declarar la guerra a l'Iraq o el pànic, generat per les previsons de l'OMS, sobre la grip A, l'any 2009.
A continuació pregunta: “de les aproximadament 10.000 notícies que es llegeixen en un any, anomena una que t'hagi servit per prendre una decisió millor en una qüestió important que hagi afectat la teva vida, carrera o negocis? Segurament cap, perquè la batalla fonamental està entre el què és rellevant i el què és innovador (...). Les notícies no acostumen a explicar res que sigui rellevant”. Hi ha un exemple que s'atribueix al multimilionari Warren Buffett: “Qualsevol periodista que escriu: el mercat es mou per culpa de X o la companyia va fer fallida per culpa de Y, és un tonto. N'estic tip d'aquesta manera tan simple d'explicar el món”. I conclou que no és cert que la informació doni més poder i un elevat èxit econòmic. Si fos així, “els periodistes haurien de ser al capdamunt de la piràmide”. En canvi, és una de les feines més castigades per la crisi. Segons Dobelli, la societat necessita un periodisme diferent, i el d'investigació és sempre rellevant.
La revista asturiana Atlántica ha celebrat el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa tornant a publicar una entrevista, de fa mesos, al darrer periodista d'investigació que queda a Catalunya. Xavier Vinader confirma que ja ningú perd el temps (i els diners) llegint allò que realment vols explicar. “Ara es diu periodisme d'investigació a quatre papers que et passa un fiscal o un jutge i es converteix en un dossier exclusiu. (...) El periodisme d'investigació químicament pur era el que sorgia en el si de la redacció, que tenia a veure amb alguna cosa que es volia amagar, que tenia rellevància social i que valia la pena invertir-hi temps seguint la pista”. Vinader també hagués estat un bon pastor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario