Defraudar
«"Per fer política cal ser seriós i al sud d'Europa no ho som", va dir Jordi Pujol»
Pilar Antillach | Actualitzat el 29/07/2014 a les 00:01h
"Per fer política cal ser seriós i al sud d'Europa no ho som". "Necessitem líders que diguin la veritat i prenguin decisions encara que els llencin (els líders) per la finestra". Les dues frases corresponen a l'expresident Jordi Pujol, que divendres ho va llençar tot per la finestra, després de reconèixer que no ha estat un polític seriós. Les va pronunciar l'octubre de 2011, un mes abans de les darreres autonòmiques, en un acte a Barcelona amb l'exprimer ministre italià Romano Prodi.
Pels que pensen que una Catalunya independent no deixaria de ser una Espanya en petit o, en el millor dels casos, una Andorra més gran, la confessió de Jordi Pujol reconeguent haver defraudat a Hisenda durant 34 anys, els permet refermar-se en aquesta teoria.
"Som un país de nou rics. Zapatero i Aznar es van comprar un Ferrari i s'han estavellat. Ara són a la UVI", va concloure un incaut Pujol, en el mateix acte, perquè en realitat era ell qui havia ingressat a la unitat de vigilància intensiva, des del moment que va "ningunejar" els presidents espanyols, oblidant el pacte tàcit que, des de la Transició, mantenia amb els dos grans partits estatals. CiU apuntalava les majories al Congrés i els ministres del PSOE i el PP es feien els despistats quan algú de la família Pujol apareixia pels sopars d'estiu de la Costa Brava i la Cerdanya.
Ni el trencadís del Palau de la Música, acompanyat del 3% de Pasqual Maragall, semblaven afectar el president Pujol i l'oratòria inesgotable que, durant aquests anys d'esclat independentista, ha deixat anar en frases premonitòries, que avui ja són ironia: "Tota convivència ha de tenir un component econòmic, jurídic i polític, però també ètic. Si el principi ètic falla la resta queda contaminat. Que és el que ha passat a Espanya, i no només amb el tema de la solidaritat interterritorial, sinó en la política i les relacions socials en general", final de la conferència "Residual o independents?" a la Universitat Pompeu Fabra, març de 2011.
Prèviament, en el mateix auditori, Jordi Pujol resumia als estudiants el que ell considera que és Catalunya: "Fa seixanta anys –jo en tenia vint– un dia vaig tenir la impressió, sota l’impacte de la guerra, de la dictadura i del clima de derrota, que Catalunya no tenia futur. I vaig plegar de fer el que, modestament, havia estat fent per a Catalunya. Perquè el balanç em semblava molt negatiu. Me’n vaig desentendre. Però al cap de tres anys vaig tornar a mirar el balanç. Em pensava que el país ja estaria molt a prop de la fallida. Vaig veure que no, que continuava havent-hi passiu, però que de mica en mica l’actiu anava pujant. I vaig entendre que mentre un país sumi, encara que l’espoliïn, si suma, i Catalunya suma, és que és viu. I que té futur". Doncs, això...
Pels que pensen que una Catalunya independent no deixaria de ser una Espanya en petit o, en el millor dels casos, una Andorra més gran, la confessió de Jordi Pujol reconeguent haver defraudat a Hisenda durant 34 anys, els permet refermar-se en aquesta teoria.
"Som un país de nou rics. Zapatero i Aznar es van comprar un Ferrari i s'han estavellat. Ara són a la UVI", va concloure un incaut Pujol, en el mateix acte, perquè en realitat era ell qui havia ingressat a la unitat de vigilància intensiva, des del moment que va "ningunejar" els presidents espanyols, oblidant el pacte tàcit que, des de la Transició, mantenia amb els dos grans partits estatals. CiU apuntalava les majories al Congrés i els ministres del PSOE i el PP es feien els despistats quan algú de la família Pujol apareixia pels sopars d'estiu de la Costa Brava i la Cerdanya.
Ni el trencadís del Palau de la Música, acompanyat del 3% de Pasqual Maragall, semblaven afectar el president Pujol i l'oratòria inesgotable que, durant aquests anys d'esclat independentista, ha deixat anar en frases premonitòries, que avui ja són ironia: "Tota convivència ha de tenir un component econòmic, jurídic i polític, però també ètic. Si el principi ètic falla la resta queda contaminat. Que és el que ha passat a Espanya, i no només amb el tema de la solidaritat interterritorial, sinó en la política i les relacions socials en general", final de la conferència "Residual o independents?" a la Universitat Pompeu Fabra, març de 2011.
Prèviament, en el mateix auditori, Jordi Pujol resumia als estudiants el que ell considera que és Catalunya: "Fa seixanta anys –jo en tenia vint– un dia vaig tenir la impressió, sota l’impacte de la guerra, de la dictadura i del clima de derrota, que Catalunya no tenia futur. I vaig plegar de fer el que, modestament, havia estat fent per a Catalunya. Perquè el balanç em semblava molt negatiu. Me’n vaig desentendre. Però al cap de tres anys vaig tornar a mirar el balanç. Em pensava que el país ja estaria molt a prop de la fallida. Vaig veure que no, que continuava havent-hi passiu, però que de mica en mica l’actiu anava pujant. I vaig entendre que mentre un país sumi, encara que l’espoliïn, si suma, i Catalunya suma, és que és viu. I que té futur". Doncs, això...
COMENTARIS
+3
-5
Anònim, 29/07/2014 a les 08:12
Ell sí, ell ho és molt, ha ha ha... És l'avantatge de ser un patètic petit dictador de país de fireta amb tot de babaus de P3 que et voten.
+1 -3
Anònim, 29/07/2014 a les 10:09
Penso que en el balanç del Sr. Pujol hi ha més positius que negatius. El seu paper durant el franquisme i el començament de la Generalitat és inmillorable. Va ser després quan va començar a espatllar-se tot: les sospites de corrupció i les claudicacions inexplicables. Té credibilitat la hipòtesi de que a Madrid el varen deixar enriquir mentre fes el joc a l'espanyolisme, per això el seu govern mai va passar de l'autonomisme light. De tota manera a aquella època totes les alternatives eren pitjors. Ara que la justicia se n'encarregui (tot i que sospito que justicia i espanyola no pot ser). El Pujol és el passat i nosaltres tenim in futur per endavant molt millor que les componendes de la transició.
+2 -0
Anònim, 29/07/2014 a les 10:13
"per fer politica cal ser serios i al sud d'Europa no ho som"
"qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra"
"ara no toca"
Etc. tot de frasses famoses del Molt Honorable Pujol. de totes maneres que estigui tranqui perque com molt be deia i ames n'estaba molt conten "ja som mes de est milions i mitg" que entre tots l'hi pagarem la moguda,("festa").
"qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra"
"ara no toca"
Etc. tot de frasses famoses del Molt Honorable Pujol. de totes maneres que estigui tranqui perque com molt be deia i ames n'estaba molt conten "ja som mes de est milions i mitg" que entre tots l'hi pagarem la moguda,("festa").
+5 -0
Antoni Gual, 29/07/2014 a les 13:51
Aquest Pujol com que és tan catòlic ho resoldrà tot confessant-se. Ara, jo no hi entenc d'aquestes coses i no sé si amb una vegada n'hi haurà prou o s'haurà de confessar un cop l'any,tal com la declaració de la renda, el que sí sé és que és l'actor còmic més fantàstic de la història del teatre català de tots els temps.
+5 -5
all i oli, 29/07/2014 a les 16:50
Mentre un pais sumi, encara que l´espoliin... Te das cuenta que el expolio no viene de Madrid, que si una comunidad quiere ser diferente, ha de dar imagen y sus mandatarios han de ser intachables.
Para qué queremos que nos expolien desde fuera si ya lo hacemos nosotros solitos.
Una vergüenza que no merece otra cosa que el desprecio. No solo por parte de los que preferimos seguir unidos, si no, principalmente por vosotros que sois los mas engañados.
Para qué queremos que nos expolien desde fuera si ya lo hacemos nosotros solitos.
Una vergüenza que no merece otra cosa que el desprecio. No solo por parte de los que preferimos seguir unidos, si no, principalmente por vosotros que sois los mas engañados.
+12 -1
Anònim, 29/07/2014 a les 17:08
La historia del senyor Pujol, podria ser la narració d'un perfecte hipòcrita, fer el contrari del que diu i donant lliçons de moral als demès. Soposo que només és reconeixia al mirall pel pijama que portava, de les mentires que ha acabat diguent. Reconec que jo el veia com un president honrat i sincer, però suposo que quan menteixes tant ja asumeixes el paper tant bè que les mentides et surten natural. Sincerament m'ha sorpres gratament l'article, ja ho havien intentat altres articulistes, però el resum final sempre era un retret a Espanya. Jo crec que a Catalunya ja som prou grandets per asumir que també tenim lladres entre els nostres sense tenir que traslladar la culpa cap un tercer.
+0 -0
Anònim, 29/07/2014 a les 18:49
D'altres no podran ser-ho mai perquè són "aforados".....
+0 -3
Narcís1, 29/07/2014 a les 19:40
No crec arriscar-m'hi si dic que el MHP Pujol s'hi oferí a ser crucificat per espanya .. no pas des del moment que ( també ) afirmà que ' Catalunya no tenia altra eixida que la Independència '! PD: fos el fos allò fet per en Pujol .. n'és pura ' pecata minuta ' davant la bestiesa de vertaders delictes econòmics provocats pels tipus que manen o han manat/ espanyolegen ( cal recordar el reguitzell de càrrecs legislatius - executius i judicials, quasi tots encara amb responsabilitats estatals i .. vés-te'n a saber a d'altres institucions!)! Nota: som a un estat patètic, grotesc, d'allò més pocavergonya i barrut fora mida i només Déu sap quin punt delinqüent! Anotació al marge: en Pujol n'és compatriota nostre així ha de ser jutjat per lleis lliures o catalanes, en acabat, per país sobirà o Catalunya .. però qui són ' violadors de nostre territori ' per a venir a parlà'ns-e de lleis, de moral, d'ètica, d' .. obrar-hi netament?
+4 -0
Cesc O., 29/07/2014 a les 21:55
Potser algú em dirà que miri dins el meu partit, xò és que la CUP no té lladres, saben? Potser algú em dirà que es que acaben de arribar, com donant per sentat que al capdevall tots sen acaben convertint de lladres.
Jo més aviat diría que Pujol i CDC cauràn junts, doncs a ulls de la inmensa majoría ciutadana son el mateix i ara, A.Mas, F.Homs etcétera ..., no poden al·legar que no sabíen res. la taca és massa gran, tant pel país, com (sobretot) pel partit, i els acabará ensorrant perque CDC pensa, creu, que ELLA ÉS CATALUNYA, i més aviat representen les élits de Catalunya, experts en embolicar la troca i ara no toca. Em sento decebudíssim i enganyadíssim, no perque fos convergent, sino perque penso que un país sense ética ni justícia és una república bananera, precisament el que ha sigut Catalunya durant tots aquests anys de transició: espoliada per España (llegeixi's: pagant molt més del que rebía a canvi) i robada desde dins (i sobretot traïda) pels seus prohoms polítics més eminents i els que teníen més poder dins el país, que no són altres que CDC, i UDC també.
Per tot plegat, espero que el poble DES-PER-TI, per l'amor de déu, i lluiti contra la corrupció política, que es converteixi en SUBJECTE POLÍTIC, i no pas com ara: afiliat a unes sigles i a un partit...fins que la mort ens separi.
És molt trist el balanç.
Pd: ERC no són ángels, simplement no han tingut, ni de llarg, el poder omnipotent del tándem CIU a Catalunya, però tampoc els exculpo. Ni molt menys.
La corrupció i la impunitat només s'arreglen amb ciutadans informats. el problema és que els mitjans están controlats per lesélits. Les mateixes que ens van fixar com a máxim sostre pel país ENCAIXAR DINS ESPAÑA. El rentat de cervell, a manca de informació pes polític i missatges en aquesta direcció ha aguantat fins fa 4 díes: desde 2006 fins ara. quan s'ha vist l'enorme engany i la impossibilitat d'encaixar dins España. Som catalans, però CIU, vía mitjans de comunicació, ens van rentar el cap perque fóssim catanyols per defensar llurs interessos de classe alta. I ens ho vam creure, perque no hi havía ningú més dient el contrari, que tingués pes polític, érem minoría absoluta.
Bon estiu a tothom. Aixequem-nos, lluitem junts contra el frau i tirem endavant sense més venes als ulls. Pujol ni es ni era Catalunya, tot i que ell sí que s'ho pensava. La seva etapa corrupte arrenca amb l'escándol Banca Catalana i continúa fins avui. Espero que el trinxin i caigui amb ell el partit sencer, doncs això és una trama, no un home sol.
Encara que ara, CDC alegui tenir les mans netes, refundació noves cares i aquí no ha passat res, mentre s'expolsen de pressa i corrents a qui, fins fa 4 díes, compartíen taula mantell i llit. A prendre pel cul en bicicleta, malparits.
Vostés no són la Catalunya real fdpta! la CAT real s'aixeca cada día per anar a pencar a les 6 del matí!!!
Visca Catalunya lliure de Caspaña i de mafiosos.
Jo més aviat diría que Pujol i CDC cauràn junts, doncs a ulls de la inmensa majoría ciutadana son el mateix i ara, A.Mas, F.Homs etcétera ..., no poden al·legar que no sabíen res. la taca és massa gran, tant pel país, com (sobretot) pel partit, i els acabará ensorrant perque CDC pensa, creu, que ELLA ÉS CATALUNYA, i més aviat representen les élits de Catalunya, experts en embolicar la troca i ara no toca. Em sento decebudíssim i enganyadíssim, no perque fos convergent, sino perque penso que un país sense ética ni justícia és una república bananera, precisament el que ha sigut Catalunya durant tots aquests anys de transició: espoliada per España (llegeixi's: pagant molt més del que rebía a canvi) i robada desde dins (i sobretot traïda) pels seus prohoms polítics més eminents i els que teníen més poder dins el país, que no són altres que CDC, i UDC també.
Per tot plegat, espero que el poble DES-PER-TI, per l'amor de déu, i lluiti contra la corrupció política, que es converteixi en SUBJECTE POLÍTIC, i no pas com ara: afiliat a unes sigles i a un partit...fins que la mort ens separi.
És molt trist el balanç.
Pd: ERC no són ángels, simplement no han tingut, ni de llarg, el poder omnipotent del tándem CIU a Catalunya, però tampoc els exculpo. Ni molt menys.
La corrupció i la impunitat només s'arreglen amb ciutadans informats. el problema és que els mitjans están controlats per lesélits. Les mateixes que ens van fixar com a máxim sostre pel país ENCAIXAR DINS ESPAÑA. El rentat de cervell, a manca de informació pes polític i missatges en aquesta direcció ha aguantat fins fa 4 díes: desde 2006 fins ara. quan s'ha vist l'enorme engany i la impossibilitat d'encaixar dins España. Som catalans, però CIU, vía mitjans de comunicació, ens van rentar el cap perque fóssim catanyols per defensar llurs interessos de classe alta. I ens ho vam creure, perque no hi havía ningú més dient el contrari, que tingués pes polític, érem minoría absoluta.
Bon estiu a tothom. Aixequem-nos, lluitem junts contra el frau i tirem endavant sense més venes als ulls. Pujol ni es ni era Catalunya, tot i que ell sí que s'ho pensava. La seva etapa corrupte arrenca amb l'escándol Banca Catalana i continúa fins avui. Espero que el trinxin i caigui amb ell el partit sencer, doncs això és una trama, no un home sol.
Encara que ara, CDC alegui tenir les mans netes, refundació noves cares i aquí no ha passat res, mentre s'expolsen de pressa i corrents a qui, fins fa 4 díes, compartíen taula mantell i llit. A prendre pel cul en bicicleta, malparits.
Vostés no són la Catalunya real fdpta! la CAT real s'aixeca cada día per anar a pencar a les 6 del matí!!!
Visca Catalunya lliure de Caspaña i de mafiosos.
+1 -1
Anònim, 29/07/2014 a les 23:49
Des d'Espanya s'entesten en voler vincular la caiguda de Pujol amb la fi del procès sobiranista. Doncs no; el que ha mort es l'autonomisme del peix al cove, una manera molt espanyola de caciquisme, tot i que es tapés les vergonyes amb la senyera (que no l'estelada). Ara es el moment de començar de nou i deixar d'una vegada per totes el cafe per a tots aigualit i corrupte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario