miércoles, 10 de septiembre de 2014
L'ENDEMÀ DE L'11
El moviment cívic de l'ANC tornarà a mostrar una societat catalana en canvi: des de la menysvalorada Arenys de Munt (13-S, 2009) fins ara, la impressionant atenció a causa d'una consulta a tota Catalunya (9N, 2014). No obstant això, els partits sobiranistes insinuen dispersió d'opinions, manca de confiança en l'últim tram. L'endemà de l'11, el President Mas té la paraula per concertar una estratègia comuna amb els partits en comunicació amb la societat civil i intentar que no hagi pròrroga.
la pròrroga és possible
Hi haurà consulta el 9N? Què succeirà després del 9N, hi hagi o no consulta? Preguntes que revelen una alta incertesa. La política com a joc d'escacs. Les estratègies s'amaguen, sorgeixen jugades imprevistes, com els "diners negres" de Pujol. Per ara, el President Mas repeteix que hi haurà consulta legal el 9N i el President Rajoy repeteix que no hi haurà consulta i que té llestes totes les mesures. (¿?).
L'acord subscrit per CiU i ERC sobre el Procés de Convocatòria de la Consulta sobre el Futur de Catalunya considera prorrogar la consulta en cas que "el context socioeconòmic i polític ho requerissin". La pregunta és si la impugnació de la convocatòria de la consulta que faria el govern de Rajoy seria o no considerada com a una situació suficient per a prorrogar-la.
Les opinions estan dividides en el govern. Les opinions d'Ortega (UDC), Espadaler (UDC) i Santi Vila (CDC) són favorables a fer la consulta sempre que no contradigués la legalitat espanyola, a diferència d'Homs (CDC) que considera suficient la legalitat catalana.
la dispersió d'opinions
Aquesta dispersió d'opinions està en el cor de l'aliança de govern: els discurs de Duran Lleida (UDC) i de Rull (CDC) són clarament diferents i a vegades confrontats. Més encara si aquesta situació es veu entre CiU i ERC, el seu soci privilegiat, si s'escolten les paraules de Junqueras (ERC) sobre votar el 9N a tota costa, independentment de la legalitat espanyola.
Les CUP es defineixen per prendre partit per celebrar la consulta sense considerar l'opinió del govern espanyol i Herrera (ICV-EUiA) critica totes aquestes opinions dient que no correspon fer-la si, ni tan sols, no s'ha aprovat la llei de consultes.
Aquesta divisió de declaracions insinua desunió, desconfiança entre els partits sobiranistes. Sembla que no es reuneixen amb regularitat entre ells o, si ho fan, el diàleg no sembla obert, sincer. Així serà difícil acordar una estratègia comú per enfrontar l'últim tram del procés davant el 9N. Sense estratègia comuna no hi ha consulta.
escoltar, proposar, acostar
El President Mas va encertar quan va aconseguir l'acord de la pregunta i la data. Aleshores, va escoltar el parer de cadascun dels partits i així va construir la seva proposta als partits que, finalment, van aprovar. Aquest mètode de diàleg efectiu sembla no haver tingut continuitat. Mas ha preferit equilibrar, moderar, asserenar o contemporitzar en comptes de liderar el bloc sobiranista.
El moviment cívic de l'ANC i Òmnium Cultural tornarà a mobilitzar centenars de milers de catalans, sinó a més d'un milió. El 2012 va aconseguir que CiU fes un gir sobiranista, el 2013 va empènyer l'acord entre els partits sobre la pregunta y data. Ara té el desafiament de persuadir els partits a definir una estratègia comuna per aconseguir la consulta el 9N.
L'endemà de la diada de l'11, el President Mas, si vol tenir èxit, hauria de tornar a utilitzar el mètode d'escoltar, proposar i acostar posicions fins a arribar a un acord. Tot això suposa rigor i perseverança, però sobretot una alta capacitat d'escoltar, el que requereix preguntar directament. En una paraula construir confiança.
pròrroga?
Avui per avui, suspendre la consulta més que per una impugnació de la convocatòria al Tribunal Constitucional, seria per una falta d'unitat política, a diferència de la impressionant cohesió social mantinguda fins ara, manca d'estratègia comuna i potser d'objectius comuns de debò. Una pròrroga, com diu el pacte CiU-ERC, "pel context polític", i vaja paradoxa, fonamentalment català.
martes, 5 de agosto de 2014
CiU, trist, PP, mut
A Catalunya, la corrupció produeix pena, dolor, semblant a una desgràcia d'algú de "bona família"; en canvi a Madrid produeix un silenci paralitzant, semblant a la gràcia d'un dictador impertorbable. CiU ha viscut contenent investigacions parlamentàries i judicials, en canvi el PP ha viscut la corrupció tirant cap a endavant, com sí res no passés. Dos prohoms catalans s'inculpen; quatre tresorers del PP encausats. Però, creure's els amos del públic ve de més lluny.
el to familiar de la corrupció
Quan Félix Millet va confessar el seu frau contra el Palau de la Música, Jordi Pujol, decebut, va dir que se sentia "molt dolgut amb Félix Millet" i que el cas Palau era "penós i trist". Semblava estar davant la desgràcia d'un familiar. Millet, era un "prohom català", condecorat per Pujol amb el premi Creu de Sant Jordi, a més d'haver prestat serveis importants a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Ara és Jordi Pujol el que va confessar el seu frau contra l'Estat i torna aparèixer un aire de familiaritat. Per una banda, el president Mas, serè, el reconeix com el seu pare polític i declara sentir una "pena i dolor immens" i afegeix "compassió". Mentre l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, atabalat, declara que "desaparegui", perquè ara és un "llast".
A més, Duran Lleida, desolat, va expressar tristesa pel què ha escoltat d'alguns convergents, al·ludint a Trias o a Josep Rull, el recent designat coordinador general de CDC. Aquest, desmarcant-se de l'aura familiar, va afirmar emfàtic: "si el president Pujol no s'hagués apartat ho hauríem fet nosaltres".
la ineficiència de Mas i la refundació de Rull
Tant Millet (19 anys president de la Fundació de l'Orfeó Català- Palau de la Música) com Pujol (23 anys president de la Generalitat) amb la seva conducta transmeten la idea de considerar-se a si mateixos amos absoluts. El primer robant diner i el segon furtant diner, aprofitant-se, ambdós, dels seus càrrecs públics o les seves posicions privilegiades en la societat catalana.
El president Mas ha estat ineficient per començar una regeneració democràtica en la política catalana. La pregunta és si està en condicions d'iniciar-la realment si no es capaç d'aclarir el caràcter dels vincles de CDC amb el cas Palau i pels quals el jutge té embargada la seu del partit des de juliol de 2012, i demostra credibilitat política davant la corrupció que compromet a membres reconeguts de CDC.
No obstant això, Rull, el nou segon home de CDC, es planteja refundar el partit cap una Catalunya sobiranista, amb un nou programa polític compromès amb la independència (trencant l'statu quo), la justícia social (desenvolupant l'Estat del Benestar) i la regeneració democràtica (actualitzant valors i principis de transparència política). El debat sobre els termes de la refundació s'iniciarà després de l'11.
tots els tresorers del PP processats
La baixa qualitat de la democràcia a Catalunya té la seva rèplica a l'altre costat de l'Ebre. El govern del PP en silenci pateix la corrupció que compromet el partit. La llei de transparència no acaba de presentar-se i fins a fa poques setmanes la seguia negociant amb el PSOE de Rubalcaba, i no se sap si Pedro Sánchez negociarà un projecte de regeneració democràtica amb el currículum del PP.
El PP no s'avé a la probitat i sembla un tant ingenu pensar que el partit de Rajoy pugui crear condicions per resoldre la corrupció estesa en el sistema polític. La seva pròpia motxilla la té molt carregada de bruticia en diferents comunitats (Gürtel) i en els despatx del carrer Gènova (sobresous en negre)
 |
| Jordi Pujol va confessar d'haver furtat diner a l'Estat |
el to familiar de la corrupció
Quan Félix Millet va confessar el seu frau contra el Palau de la Música, Jordi Pujol, decebut, va dir que se sentia "molt dolgut amb Félix Millet" i que el cas Palau era "penós i trist". Semblava estar davant la desgràcia d'un familiar. Millet, era un "prohom català", condecorat per Pujol amb el premi Creu de Sant Jordi, a més d'haver prestat serveis importants a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Ara és Jordi Pujol el que va confessar el seu frau contra l'Estat i torna aparèixer un aire de familiaritat. Per una banda, el president Mas, serè, el reconeix com el seu pare polític i declara sentir una "pena i dolor immens" i afegeix "compassió". Mentre l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, atabalat, declara que "desaparegui", perquè ara és un "llast".
A més, Duran Lleida, desolat, va expressar tristesa pel què ha escoltat d'alguns convergents, al·ludint a Trias o a Josep Rull, el recent designat coordinador general de CDC. Aquest, desmarcant-se de l'aura familiar, va afirmar emfàtic: "si el president Pujol no s'hagués apartat ho hauríem fet nosaltres".
 |
| Millet va confessar haver-se apropiat de 3,3 milions d'euros |
la ineficiència de Mas i la refundació de Rull
Tant Millet (19 anys president de la Fundació de l'Orfeó Català- Palau de la Música) com Pujol (23 anys president de la Generalitat) amb la seva conducta transmeten la idea de considerar-se a si mateixos amos absoluts. El primer robant diner i el segon furtant diner, aprofitant-se, ambdós, dels seus càrrecs públics o les seves posicions privilegiades en la societat catalana.
El president Mas ha estat ineficient per començar una regeneració democràtica en la política catalana. La pregunta és si està en condicions d'iniciar-la realment si no es capaç d'aclarir el caràcter dels vincles de CDC amb el cas Palau i pels quals el jutge té embargada la seu del partit des de juliol de 2012, i demostra credibilitat política davant la corrupció que compromet a membres reconeguts de CDC.
No obstant això, Rull, el nou segon home de CDC, es planteja refundar el partit cap una Catalunya sobiranista, amb un nou programa polític compromès amb la independència (trencant l'statu quo), la justícia social (desenvolupant l'Estat del Benestar) i la regeneració democràtica (actualitzant valors i principis de transparència política). El debat sobre els termes de la refundació s'iniciarà després de l'11.
tots els tresorers del PP processats
La baixa qualitat de la democràcia a Catalunya té la seva rèplica a l'altre costat de l'Ebre. El govern del PP en silenci pateix la corrupció que compromet el partit. La llei de transparència no acaba de presentar-se i fins a fa poques setmanes la seguia negociant amb el PSOE de Rubalcaba, i no se sap si Pedro Sánchez negociarà un projecte de regeneració democràtica amb el currículum del PP.
El PP no s'avé a la probitat i sembla un tant ingenu pensar que el partit de Rajoy pugui crear condicions per resoldre la corrupció estesa en el sistema polític. La seva pròpia motxilla la té molt carregada de bruticia en diferents comunitats (Gürtel) i en els despatx del carrer Gènova (sobresous en negre)
Dels quatre tresorers del partit, des de 1982, quan era Aliança Popular, fins al 2009, un d'aquests va ser processat per la justícia (Rosendo Nasseiro 1987-1993) i la resta ho seran ara, d'acord a una resolució del jutge Pablo Ruz: Ángel Sanchís (1982-1987), Álvaro Laporta (1993-2008) i Luís Bárcenas (2008-2009). Tots per finançament il·legal del PP.
 |
| Barcenas va confessar haver lliurat sous a Rajoy i Cospedal, entre molts altres |
com corria el suborn
A més a més, les cúpules i alts càrrecs han rebut pagaments desobresous en diner no declarat a hisenda, procedent de cobraments de comissions a constructores, companyies d'assegurances i de donacions anònimes durant molts anys. Sumes des de 5.000 fins a 15.000 euros, com ho acrediten els documents lliurats per Luís Bárcenas i validats pel jutge Ruz.
A més a més, les cúpules i alts càrrecs han rebut pagaments desobresous en diner no declarat a hisenda, procedent de cobraments de comissions a constructores, companyies d'assegurances i de donacions anònimes durant molts anys. Sumes des de 5.000 fins a 15.000 euros, com ho acrediten els documents lliurats per Luís Bárcenas i validats pel jutge Ruz.
A això s'hi afegeix l'inici del judici contra 45 imputats, que formen part d'una trama organitzada (Gürtel) que, durant 10 anys, "en torn a la figura de Francisco Correa, va obtenir irregularment adjudicacions públiques de diferents administracions governades pel PP mitjançant el lliurament de suborns a funcionaris i autoritats amb competència o influència en aquestes contractacions".
La corrupció al PP recorda la Tangentopolis italiana, quan els polítics rebien pagaments a canvi de proporcionar contractes, obres, subvencions amb diner públic d'acord a estrictes percentatges de distribució entre els partits amb poder (demòcratacristians i socialistes). Aquest sistema va ser sacsejat pels jutges que van descobrir la trama concloent amb 1.233 condemnes y 429 absolucions.
 |
| Correa va confessar que Alejandro Agag, gendre d'Aznar, li va obrir les portes del PP |
l'apropiació del públic
A Catalunya i a la resta d'Espanya prolifera la corrupció. Dir, com s'acostuma, que aquesta en l'àmbit polític afecta només a persones individuals és un sofisma. Francisco Correa i Luis Bárcenas, d'una banda, i Lluís Millet i Jordi Pujol, d'una altra, són la punta de l'iceberg.
L'apropiació de recursos públics són part d'una estructura de valors i un sistema de finançament que els partits amb poder: PP (abans el PSOE) i CiU no han volgut canviar, permetent o aprofitant-se amb l'ús de pràctiques habituals semblants a les de l'època franquista.
jueves, 17 de julio de 2014
EL MIRATGE DEL DIÀLEG
La posició original de Rajoy és que la Generalitat anul·li el procés sobiranista, i la de Mas és que el govern espanyol accepti la consulta sobiranista. Si tots dos volen un diàleg de debò, han de acceptar recórrer un camí de incertesa en la construcció d'un acord o reconèixer que no hi ha acord. Existeix voluntat i temps polític per això?
parlar no és dialogar
El President Rajoy es va decidir a trobar-se amb el President Mas per parlar sobre l'anomenat "problema català". És una incògnita si en aquesta trobada s'iniciarà un diàleg, perquè parlar no és el mateix que dialogar.
 |
| Després del fracàs de fa dos anys, forçats a reunir-se, podran dialogar? |
parlar no és dialogar
El President Rajoy es va decidir a trobar-se amb el President Mas per parlar sobre l'anomenat "problema català". És una incògnita si en aquesta trobada s'iniciarà un diàleg, perquè parlar no és el mateix que dialogar.
Una prova d'això va ser l'experiència de l'última trobada, formal i oberta, d'ambdós, el 20 de Setembre de 2012, quan Rajoy va rebutjar la demanda de pacte fiscal per ser "contrària a la Constitució". La mateixa raó que empra Rajoy per oposar-se a la consulta sobiranista.
L'inici del diàleg entre Rajoy i Mas requereix que tots dos comparteixin la identitat del problema. No és el mateix definir-ho com a problema català o com de la relació política entre Catalunya i l'Estat espanyol. No és el mateix que les causes dels problemes siguin d'una part que del vincle entre les dues parts.
A més a més, un diàleg necessita una disposició oberta entre les parts. Això, per començar, significa no condicionar l'agenda o punts a tractar. Seria fals desenvolupar un diàleg si s'objecta posar sobre la taula, per exemple, la consulta plantejada per les institucions catalanes. No seria realista.
diàleg de debò
En un diàleg polític entre adversaris és normal que les dues parts tinguin posicions enfrontades, i fins i tot, aparentment "insalvables", com és aquest cas.
Així doncs, cal posar-se en una actitud d'obertura per escoltar-se, enraonar junts: preguntant-se, interpretant-se les respostes, proposant-se noves idees, alternatives. Així, ningú sap el desenllaç per endavant i sí, les dues parts saben que, d'arribar a un acord, aquest serà diferent a les posicions originals de cadascú.
En un diàleg polític entre adversaris és normal que les dues parts tinguin posicions enfrontades, i fins i tot, aparentment "insalvables", com és aquest cas.
Així doncs, cal posar-se en una actitud d'obertura per escoltar-se, enraonar junts: preguntant-se, interpretant-se les respostes, proposant-se noves idees, alternatives. Així, ningú sap el desenllaç per endavant i sí, les dues parts saben que, d'arribar a un acord, aquest serà diferent a les posicions originals de cadascú.
Un exemple que s'acosta a un diàleg polític de debò va ser el que van sostenir el President Adolfo Suárez i el dirigent català a l'exili, Josep Tarradellas sobre el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1977, quan regien les lleis franquistes reformades, abans de l'acord constitucional.
el diàleg Suárez-Tarradellas
Suárez fent ús d'una "gran elasticitat jurídica", contradictòria amb "la rígida tradició castellana", va incorporar "un fragment de la legalitat republicana" a les lleis encara del franquisme. La decisió del govern espanyol va ser política, la qual va justificar jurídicament amb una flexible adequació normativa.
L'interès de Suárez va ser incorporar a Tarradellas en un lloc de primera línia per així neutralitzar la força que l'esquerra catalana (socialistes i eurocomunistes) havia obtingut en les primeres eleccions generals.
Aquest va ser un dels acords imprevists de la transició, que estava fora de guió (semblant a la legalització del PCE). Darrere d'aquestes enteses (Suárez-Tarradellas i Suárez-Carrillo) va haver-hi un diàleg polític de debò, un enroament mutu. Espanya s'orientava cap a la idea d'una democràcia inclusiva.
 |
| Amb una "maniobra jurídica", Suárez i Tarradellas van restablir la Generalitat. |
Suárez fent ús d'una "gran elasticitat jurídica", contradictòria amb "la rígida tradició castellana", va incorporar "un fragment de la legalitat republicana" a les lleis encara del franquisme. La decisió del govern espanyol va ser política, la qual va justificar jurídicament amb una flexible adequació normativa.
L'interès de Suárez va ser incorporar a Tarradellas en un lloc de primera línia per així neutralitzar la força que l'esquerra catalana (socialistes i eurocomunistes) havia obtingut en les primeres eleccions generals.
Aquest va ser un dels acords imprevists de la transició, que estava fora de guió (semblant a la legalització del PCE). Darrere d'aquestes enteses (Suárez-Tarradellas i Suárez-Carrillo) va haver-hi un diàleg polític de debò, un enroament mutu. Espanya s'orientava cap a la idea d'una democràcia inclusiva.
el "no diàleg" Rajoy-Mas
I Rajoy i Mas, estan disposats a iniciar un diàleg polític de debò, fent un recorregut mitjançant l'enraonament? Només sabem que parlaran, però dialogar i assumir el problema junts dependrà de si Rajoy insisteix en intentar subordinar autoritàriament a les institucions catalanes, o si Mas no prova de flexibilitzar els termes de l'actual proposta sobiranista. Difícil, quan Espanya s'orienta cap a la idea d'una democràcia excloent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario